Què bo! És dels meus plats favorits. Cada cop que els faig demano consell a la meva mare per veure si m'he deixat alguna cosa. Poc a poc em vaig acostant als que fa ella. Els dies de fred i pluja ve tant de gust un plat d'aquests... mmmmm...
Ahir tot revisant la targeta de memòria de la càmera de fotos vaig veure que tenia aquestes instantànies de l'última vegada que vaig cuinar cap i pota. He fet memòria del modus operandi i afegint les fotos he decidit afegir-ho al meu repertori de receptes del Cdc. Abans de penjar la recepta he fet un cop d'ull, ja que el cap i pota és una recepta tradicional i he vist que tant el Ricard com la Lourdes la tenien penjada i la veritat és que cap d'elles dista molt entre sí, inclosa la meva. Però bé... finalment he decidit posar-la, per que la gent tingui la meva pròpia explicació de com es fa el cap i pota. Espero que us faci servei. Salut!
Ahir tot revisant la targeta de memòria de la càmera de fotos vaig veure que tenia aquestes instantànies de l'última vegada que vaig cuinar cap i pota. He fet memòria del modus operandi i afegint les fotos he decidit afegir-ho al meu repertori de receptes del Cdc. Abans de penjar la recepta he fet un cop d'ull, ja que el cap i pota és una recepta tradicional i he vist que tant el Ricard com la Lourdes la tenien penjada i la veritat és que cap d'elles dista molt entre sí, inclosa la meva. Però bé... finalment he decidit posar-la, per que la gent tingui la meva pròpia explicació de com es fa el cap i pota. Espero que us faci servei. Salut!
Aquesta "recepta" ha sigut una espècie de freestyle, una total improvització. Volia fer pinya farcida des del dia que la vam posar al menú de cap de setmana del restaurant. La meva dona aquesta setmana tenia dieta de la pinya i amb el que he trobat a la nevera ha sortit una mescla ben bona, de veritat.
M'ha servit d'inspiració el pà de pita farcit que fa la meva germana Montse. La clau és la mida dels ingredients, sobretot de la ceba, que sigui ben petita. Després he descartat usar salses -tot i que tinc pendent fer-ne una de iogurt amb rúcula- sobretot perquè la pinya farcida amb salsa rosa, a més de "total 80's", a mi m'embafa una mica.
Llavors he pensat que juntament amb el surimi quedaria molt bé la salsa Perrins. He tingut els meus dubtes sobre com lligaria amb la pinya, però al final he arriscat i el resultat ha sigut sorprenentment positiu.
I les llavors de rosella li afegeixen una mica més d'exotisme al plat i sobretot textura, aquests puntets negres cruixents dins la boca... mmm... i a més a més fan el conjunt ben vistós.
Espero que us agradi. Salut a tothom i a totdon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario