Bon dia senyors de La Caixa,
Em poso en contacte amb vostès per comunicar-los que aquest malson meu no ha acabat. Fa unes setmanes vaig tenir problemes amb la eficiència laboral del senyor xxxxxx de la 3078 i amb els seus modals (i amb la seva ortografia que segueix sense millorar). Ara, un cop ha rebut el relleu i la oficina ja té director una altra vegada, em trobo amb un treballador modèlic, enèrgic, el primer de la seva promoció, un autèntic “terminator”, un executor d’ordres sense dubtar ni discutir, que sap aplicar perfectament tota la normativa de la “a” a la “z” i té una resposta que complirà les expectatives de l’empresa per a cada pregunta que li fan els seus clients: 100% efectivitat laboral, 0% empatia. Quan veig els seus anuncis a la televisió i sento que diuen allò de “Parlem?” em sento enganyat mentre contemplo l’autèntica realitat a la oficina que dirigeix el senyor zzzzzz. Parlem de què? Jo escolto, obeeixo i faig el que bonament puc.
El cas que em mou a escriure’ls són les famoses comissions i la ja citada falta d’empatia del nou director: zzzzzzzzzzzzz, suposo que cap novetat per a vostès, la gent sol queixar-se d’això oi? Mentre el senyor jjjjjjjjjjjj era director de la 3078 la majoria de les comissions -que ara són incondonables i que depenen de les altes esferes i estan subjectes a l’aprovació del departament de morositat- me les treia en un parell de clics des del seu ordinador, davant meu i sense fer trucades ni consultes a tercers. Quan el senyor jjjjjjjj va marxar i va ocupar el seu lloc provisionalment el senyor xxxxxxx les comissions van començar a acumular-se, ell no les sabia treure o deia que no tenia potestat per fer-ho (m’ha dit de tot, ja no se el que és veritat), que quan arribés el nou director o, en el seu defecte, quan arreglés la meva situació econòmica, se’m tornarien el màxim possible d’aquestes comissions amb retroactivitat. Han passat els mesos, han passat les comissions, han passat les èpoques més crues per mi, torno a tenir feina i m’han deixat diners per arreglar la meva situació amb vostès. Jo he complert amb la meva paraula tan aviat com m’ha sigut possible.
Fa poc vaig eixugar el deute de la targeta de crèdit Visa Gold, que ascendia a quasi 5100€, els venciments pendents del préstec i el saldo descobert del meu compte corrent (suposo que tindran accés a les meves dades bancàries, només han de mirar per comprovar que dic la veritat). Vaig girar la vista enrere per veure i sumar les comissions que s’havien anat acumulant des de que va començar el meu problema en la seva fase més greu.
Era el moment de reclamar el que se m’havia promès. Jo vaig comptar fins a 346€ de comissions (aproximadament) vostès tindran les dades exactes fàcilment. Em vaig sentir molt ferit. Només jo sé com ho he passat de malament per estar sense feina, per no cobrar res, ni un euro pel fet d’haver sigut autònom, com em sento ara per treballar entre setmana per una ETT, sent una persona qualificada per feines millors, i ajudant d’amagatotis els caps de setmana a una altra feina per treure un petit sobresou: treballo els set dies de la setmana per salvar-me d’aquesta situació en la que m’he vist involucrat sense voler-ho. Tot i així ho accepto i lluito, no m’enfonsaré i diré que la culpa és del sistema o de la societat. També he hagut d’acceptar que l’entitat a la que em van obrir un compte corrent amb 10.000 pessetes el 1988 quan vaig fer la comunió i de la que sóc client des de fa vint-i-dos anys, en aquests moments difícils es dediqui a fer-me’ls encara més difícils afegint 346€ de comissions als meus problemes (més els pertinents interessos que no són pocs) i que un senyor em digui que quan tingui diners ja intentaran tornar-me’ls. Aquests 346€ els necessitava llavors, com l’aigua, els necessitava per menjar, per posar benzina al cotxe i anar a buscar feina. M’he esperat pacientment i quan arriba el moment... em tornen 26€. Bravo. Des d’aquí aplaudeixo sarcàsticament.
La impotència s’apodera de mi, reconec que quasi vaig plorar. Vaig escriure un correu electrònic al vigent director de la 3078 a veure si podia tornar-ho a mirar, amb més interès, amb més humanitat, amb més empatia. La seva resposta, en poques paraules venia a dir que encara havien sigut indulgents i m’havien cobrat poc, que m’hauríeu d’haver demandat en comptes de tenir “paciència” amb mi i que he tingut sort de no haver hagut de pagar els advocats i d’altres despeses derivades d’una demanda judicial. Vaig preferir no contestar més a aquesta persona. Per això em dirigeixo directament a vostès. Vull denunciar a les oficines centrals de La Caixa el meu cas, vull que sàpiguen el que m’ha passat, vull reclamar si realment és tot això, aquests 26€ el que vostès poden fer per mi. I ara que? Parlem?
Atentament,
Àngel Nicolau Panella
e-mail: angelnicolau@gmail.com
