El circo de la F1 en llamas

Joder papa! No pasa un Gran Premio sin que me acuerde de ti. Vaya pedazo de temporada que estamos viviendo.
Empezó ganando Ferrari pero fue un espejismo, enseguida demostraron su autoridad los dos grandes de 2010: McLaren y Red Bull. Webber y Vettel se muestran intratables en los entrenos repartiéndose las "poles" entre ellos... hasta Canadá, donde Hamilton ganó la partida.
Duelos fratricidas en las escuderías: Alonso Vs Massa, Sutil Vs Liuzzi, Vettel Vs Webber, Rosberg Vs Schumacher...
Fuera de las escuderías también hay duelos personales. Fernando y Lewis se siguen deseando lo mejor. Ayer nos brindaron un estremecedor side by side en el pit lane que se resolvió inicialmente a favor del asturiano, luego el inglés contestó en la pista y le devolvió la jugada. No tan arriba también hay tensiones. En la salida de ayer se pudo ver algo muy "feo". Massa se vió en un bocadillo y se tocó con Sutil... bueno, Sutil tocó a Massa... y Massa murió matando. Su maniobra se podría relatar con un "¿ah si? ¡pues tú también te jodes!"
Eso por no nombrar el accidente del pasado Gran Premio entre los dos Red Bull, que pasaron de tener el doblete al alcance de sus dedos a no terminar Vettel y Webber tercero. El gato al agua se lo llevó McLaren que colocó a Hamilton y Button primero y segundo.
Alguersuari anda siempre al filo de los puntos, unas veces dentro, otras fuera y De La Rosa está pasando un peculiar calvario.
Schumacher... decepciona viéndose muchas veces superado por su compañero Rosberg.
Pero parece que Ferrari, mejor dicho Alonso, resucita un poquito y se reincorpora a la lucha por el mundial (digo Alonso porque Massa a priori tiene el mismo coche y está haciendo un papel mucho más discreto).
Se anuncian modificaciones para el próximo Gran Premio en Valencia. Ayer en Canadá ya logró posicionarse por delante de los dos Red Bull, ahora solo quedan los McLaren y ser constante. Suerte!

XII Ral·li fotogràfic Granollers es revela

Aquest matí de diumenge s'ha celebrat el dotzè Ral·li fotogràfic "Granollers es revela".
Tal i com especificaven a les bases del concurs, a la sortida ens donarien quatre punts de la cuitat a fotografiar. Aquests han sigut:

1. L'arxiu comarcal del Vallès Oriental
2. La Plaça Jacint Verdaguer
3. La Plaça de l'Església
4. La Plaça de la Corona/El Carrer Anselm Clavé

Certament... quan et mous en manada resulta complicat ser original. Fas el que fa tothom i el que fas, sempre hi ha algú que et mira i et copia.

A l'arxiu comarcal he fet bones fotografies de documents antics i de les infraestructures... com tothom. No crec que molta gent hagi gosat de presentar un retrat. He vist una dona espigada a contrallum en una postura realment plàstica. Fotografia i documents. Ho he tingut clar i he disparat. A l'hora de presentar-la si que he tingut algun dubte moral sobre si era correcte o no entregar una fotografia "robada" sense consentiment. He sabut que la noia pertany a l'Associació Fotogràfica Jaume Oller -a la que m'apuntaré en breu- i que és dentista. A ella les gràcies per regalar-me el moment i les disculpes si s'escauen.

A la Plaça Jacint Verdaguer tots els portadors i portadores de barret groc -el buc insignia del ral·li- feien fotos dels jardins, de la font, dels fanals. Jo m'he ficat al parc infantil a bellugar un peix enganxat a una molla. El resultat... una foto moguda amb la sorra un pèl cremada, això si: moguda intencionadament. Quasi la descarto jo mateix.

A la Plaça de l'Església he anat ràpid. Un xiprer intentant competir amb el campanar. He intentat configurar la càmera per saturar "naturalment" la fotografía el màxim possible i me n'he anat a esmorzar. Un bon entrepà de pernil dolç i una Coca-Cola. Després un tè verd.

Abans de l'Església he passat pel Carrer Anselm Clavé. M'he topat amb Ca La Sila... l'arxiconegut "pà amb tomàquet". És potser dels primers llocs que vaig conèixer de Granollers bastant abans de viure a Montornès. M'he segut davant. He enquadrat, he ajustat els paràmetres d'exposició, diafragma i velocitat i imitant l'estil Cartier Bresson he esperat a que "succeïs el moment". He triat el més fàcil de vendre.

Tot plegat ho he fet el millor que sabia. Suposo que no cal que aclareixi que l'edició és a posteriori. Les instantànies presentades al concurs eren necessàriament sense passar per l'ordinador. Fotografia pura.

Montornès dóna sang

Aquesta tarda he anat a donar sang,  ¡i quin goig quan he vist la cua que hi havia! He hagut d'esperar una bona estona tot contemplant la gent desinteressada que s'apropava fins al CAP de Can Parera de Montornès.
Donar sang és tan bonic com necessari, és un acte altruïsta. Em fa sentir humà.
Tant l'equip mèdic com les infermeres molt professionals, molt atents i correctes en la seva tasca.
Mentre esperava he tingut temps d'observar -mireu, és una mania que tinc- i he pogut apreciar que desgraciadament els donants són tants els homes com les dones, però la mitjana d'edat és bastant alta. Els joves no estem concienciats de la importància de donar sang o això sembla. Potser sabem molt bé la teoria però no portem tan bé la pràctica.
Som-hi! Vinga! Mai sabem quan ens pot fer falta, a nosaltres mateixos o a alguna persona propera. Renovem la nostra sang, alimentem el nostre esperit de compartir, siguem generosos. Dóna'n una mica, no costa tant.

Que vida más triste!! - La vida a lo facebook

Un gran gag de los de Basauri... la vida a lo Facebook!!

Locos por la Gaga... para morirse...

Hace poco han salido las fechas en las que Lady Gaga estará por nuestras tierras presentando el Monsterball Tour 2010. El siete de diciembre estará en el Palau Sant Jordi de Barcelona. Podeis comprar vuestras entradas directamente aquí, de lo contrario os pueden cobrar hasta cuatrocientos euros laaaargos por una buena entrada. Además de las vuestras también podéis comprar las mías... mi bolsillo no está para estos sustos, ¿algún voluntario quiere patrocinar mis deseos? ¿hay algún mecenas ahí? ¿algún Medici?
Por otro lado esta mañana y gracias a mi amiguita Anna he llegado hasta un video freak relacionado con la Gaga. Solo me queda decir: PASEN Y VEAN. No se si decir "amazing", "unbelievable", "oh my god" o "¿qué cojones le pasa a la gente?"

El sentit de la paraula preferència

preferència
	[1490; del b. ll. praeferentia, íd.]
	f 1 1 Acció de preferir.

preferir
	[1494; del ll. praeferre 'portar al davant, presentar, preferir', der. de ferre 'portar']
	v tr Posar algú o alguna cosa per damunt d'un altre o d'altres en estimació, favor, etc., estimar-se més. Prefereixo parlar en la meva llengua que en una altra.

La meva parella té dolor. Pateix tots i cada un dels dies. Tant pot ser que es llevi bé com que es llevi malament i hagi de medicar-se amb opiacis per tal de poder anar a la feina. Veure-la patir tant és horrorós... i tots els dies.

Ella no fa vida normal, no pot fer-la. Ja ha anat a diversos metges i li han fet unes quantes analítiques. Van acordar de donar-li hora de visita preferent per anar a veure a la reumatòloga. Han trigat un mes sencer en concretar la cita i vés per on, és al setembre.

Tot el maig, tot el juny, tot el juliol, tot l’agost i part del setembre patint sense la obligació de patir, simplement per que el sistema sanitari del que “gaudim” és un maleït caos, un laberint de burocràcia. Hi ha coses que poden esperar, n’hi ha d’altres que no i aquesta és una d’elles. No voldria que ningú em mal interpretés: la culpa no és pas dels metges, visiten tant com poden i encara més. A casa en tenim molt bons de metges i metgesses i si no en tenim prous és per què no els tractem tan bé com es mereixen i els deixem marxar a d’altres societats més avançades i més involucrades en el progrés de la medicina.

Donaria el que fos, tot el que em pertany, per tal de que la solució al problema de la meva parella comencés demà i no s’interrompés fins trobar un remei o bé fins que ella es trobés millor.

L’únic que demano, vista la impotència davant de la que em trobo, és que no es jugui amb el sentiment de les persones, que el personal de sanitat no es vegi obligat a encobrir aquest maleït sistema, que no es vegin obligats a utilitzar eufemismes disfressats de “discursos amb tacte”. Si la visita triga més de quatre mesos que no tinguin els pebrots d’anomenar-la preferent.