XII Ral·li fotogràfic Granollers es revela

Aquest matí de diumenge s'ha celebrat el dotzè Ral·li fotogràfic "Granollers es revela".
Tal i com especificaven a les bases del concurs, a la sortida ens donarien quatre punts de la cuitat a fotografiar. Aquests han sigut:

1. L'arxiu comarcal del Vallès Oriental
2. La Plaça Jacint Verdaguer
3. La Plaça de l'Església
4. La Plaça de la Corona/El Carrer Anselm Clavé

Certament... quan et mous en manada resulta complicat ser original. Fas el que fa tothom i el que fas, sempre hi ha algú que et mira i et copia.

A l'arxiu comarcal he fet bones fotografies de documents antics i de les infraestructures... com tothom. No crec que molta gent hagi gosat de presentar un retrat. He vist una dona espigada a contrallum en una postura realment plàstica. Fotografia i documents. Ho he tingut clar i he disparat. A l'hora de presentar-la si que he tingut algun dubte moral sobre si era correcte o no entregar una fotografia "robada" sense consentiment. He sabut que la noia pertany a l'Associació Fotogràfica Jaume Oller -a la que m'apuntaré en breu- i que és dentista. A ella les gràcies per regalar-me el moment i les disculpes si s'escauen.

A la Plaça Jacint Verdaguer tots els portadors i portadores de barret groc -el buc insignia del ral·li- feien fotos dels jardins, de la font, dels fanals. Jo m'he ficat al parc infantil a bellugar un peix enganxat a una molla. El resultat... una foto moguda amb la sorra un pèl cremada, això si: moguda intencionadament. Quasi la descarto jo mateix.

A la Plaça de l'Església he anat ràpid. Un xiprer intentant competir amb el campanar. He intentat configurar la càmera per saturar "naturalment" la fotografía el màxim possible i me n'he anat a esmorzar. Un bon entrepà de pernil dolç i una Coca-Cola. Després un tè verd.

Abans de l'Església he passat pel Carrer Anselm Clavé. M'he topat amb Ca La Sila... l'arxiconegut "pà amb tomàquet". És potser dels primers llocs que vaig conèixer de Granollers bastant abans de viure a Montornès. M'he segut davant. He enquadrat, he ajustat els paràmetres d'exposició, diafragma i velocitat i imitant l'estil Cartier Bresson he esperat a que "succeïs el moment". He triat el més fàcil de vendre.

Tot plegat ho he fet el millor que sabia. Suposo que no cal que aclareixi que l'edició és a posteriori. Les instantànies presentades al concurs eren necessàriament sense passar per l'ordinador. Fotografia pura.