Carta oberta al Club de Cuines

Apreciats companys del Club de Cuines, amics i amigues del blog també:

Ahir vaig rebre a una de les meves receptes un parell de comentaris fora de lloc, d’una persona esverada, acusant-me falsament sense proves i amb un criteri que deixa ben clar que aquest pobre home no està molt ben orientat i no sap ben bé on està.

Per aquest motiu i no per un altre vull escriure una carta oberta a tots els seguidors del Club de Cuines, siguin usuaris registrats o no, per exercir públicament el meu dret a rèplica i deixar ben clar el meu comportament al portal i les meves intencions.

Primer faré públic el que vaig llegir, per què la gent tingui referències, i després el contestaré a ell i a totes les persones que pensin igual, que espero que no siguin moltes:

“Joan Garolera, 21/11/2009 13:41:26

Com professional de la cuina i seguidor d'aquesta pàgina, tot i que fins ara sense registrar, volia PROTESTAR per situacions com aquestes en que es obvi que el nombre de vots està TOTALMENT INFLAT. Es evident que aquest personatge, amb ajuda o sense s'ha anat votant a ell mateix. I penso que no és l'unic d'aquí, tot i que no hi ha cap altre situació tan descarada i ridícula. També em sembla patètic posar una foto d'una dona en lloc del que toca. Caldria permetre vots només d'usuaris registrats i així evitariem que simplement canviant de IP, ja es pugui tornar a votar.

M'he deixat de comentar que ja es veu que es del tot IMPOSSIBLE que quasi 300 persones hagin donat 5 punts a una recepta de lo més normal, quan hi han receptes magnífiques que no tenen ni un vot. La pròpia qualificació desqualifica la recepta. Com deia un polític... això es morir de éxito.. tot i que en aquest cas, es suicidar-se...”

Joan, crec que et molestes massa per no res, no és bo pel cor, has de relaxar-te una mica. Si tal com dius ets un professional de la cuina no entenc que fas un dissabte a l’hora de dinar amb aquesta rabieta davant de l’ordinador. Que no tens el local ple?

Encara que seguidor dius que fins ara no t’havies registrat. Trobes que la ràbia que sents envers la meva persona (o l’èxit de la meva recepta) és un bon motiu per fer-ho? Personalment no et dono la benvinguda, arribes per criticar i ni tan sols has publicat cap recepta per que puguem veure que tal cuiner ets.

Joan, que vol dir inflat? Saps alguna cosa de matemàtica? És una operació ben senzilla:

Jo mateix, la meva família i un parell de bons amics i amigues que m’estimen han votat la recepta sovint des de que es va publicar. 7 vots x 40 dies = 280 vots. Hi ha trampa? Repassa la multiplicació per si m’he equivocat. I si, per si no t’ha quedat clar em voto a mi mateix, m’agrada com cuino i n’estic orgullós. En dono les gracies a ma mare i accepto les meves limitacions, tècniques, cognitives i econòmiques, que ningú em prengui per prepotent. El portal ho permet i jo ho faig perquè ho considero lícit, no me n’amago: Jo, Àngel Nicolau, voto les meves receptes.

Tot plegat la situació no em sembla ridícula, si de cas ridícula serà la teva actitud immadura de mal perdedor que sincerament t’ha deixat ben retratat. D’altra banda el meu nom és a molts llocs, queda manifesta la teva falta de respecte i d’educació dirigint-te a mi amb el terme “personatge” i menys quan no em coneixes de res.

Respecte a la foto de la recepta, si tens problemes de vista et faré un zoom per que vegis que el plat objecte de la recepta hi és ben present. La noia de la foto forma part de l’esperit de la recepta, somrient, senzilla, simpàtica i sense complexos. Et queda un abisme per arribar al nivell de la seva sola de les sabates. Un fa i publica el que bonament sap i pot. Si la fotografia és millor o pitjor, si és més adient o menys (sempre que estigui dins del tema), si la redacció és entenedora o si la ortografia és bona són coses que queden al marge: aquí la gent hi és per compartir i aprendre, no per exhibir-se ni per competir. Entén i accepta que una recepta pot ser bona independentment de les faltes d’ortografia, amb una foto dolenta i amb una oratòria limitada. Evidentment que ajuda i és d’agrair si es fa bé, però no són imprescindibles cap de les coses citades anteriorment. És la meva opinió.

Creus que només haurien de votar les persones registrades, no comparteixo el teu criteri però el trobo respectable. Si tens queixes en aquest aspecte no et dirigeixis a mi, que només discutirem i no en traurem res. Escriu a la direcció del portal del Club de Cuines, potser t’escolten, si tens raó te la donaran. Aaaaiii Joan... que a la teva edat t’hagi d’ensenyar a on i a qui queixar-te... però accepta-ho amb humilitat i fes-me cas: Les queixes a la direcció.

Joan, no és impossible que 7 persones pensin que la meva recepta és bona. Et recordo la multiplicació? M’estàs acusant de manipulació informàtica? No en se, és virtualment impossible. El que he fet ho he explicat clarament. I si saps que canviant d’IP es pot tornar a votar, crec que com a mínim ets culpable d’haver-ho provat. Jo no ho sabia però tampoc penso utilitzar aquests mètodes.

Altrament qualifiques la meva recepta de normal. Primer dir-te que em sembla com a mínim discutible. En segon lloc crec que no existeix un terme més ambigu que “normal”, series capaç de definir aquest concepte? Què vol dir normal? Hi ha receptes anormals? Paranormals? La recepta és senzilla, humil, sense pretensions, tothom pot trobar i pagar els ingredients i l’elaboració sense ser fàcil no és excessivament complicada. Els ingredients combinen bé i harmonitzen en el seu conjunt. Els grans èxits els trobaràs a les coses senzilles. Si no ho entens o et fa ràbia ho sento, no hi puc fer res. Potser soc millor escriptor i publicista que tu cuiner, si em sé fer bona propaganda i la gent em segueix i m’estima no penso lamentar-ho ni amagar-me’n, n’estic orgullós i sobretot agraït.  Potser és això el que et falta a tu, però tampoc voldria emetre judicis sense conèixer-te personalment, només són suposicions.

En l’única cosa que estic d’acord amb tu és que hi ha receptes magnífiques al portal que no tenen ni un vot, o en tenen pocs. T’haig de dir que això no és culpa meva, no se per què m’ho retreus. Personalment, quan veig una recepta sempre la voto donant la meva opinió i si m’agrada la afegeixo com a favorita, que són les receptes que tinc pendents d’assajar a casa. Et recordo que també estic aquí per aprendre receptes noves, ingredients nous i noves maneres de fer coses que ja faig.

Aquest és un portal amistós, no hi ha rivals ni enemics, tampoc hi ha “mals rotllos” o com a mínim no es pretenen. Jo no vull emprenyar a ningú, a tu tampoc. Si t’has emprenyat crec que és culpa única i exclusivament del teu caràcter, no busquis altres motius. Els vots no serveixen per guanyar res, ni premis, ni competicions, ni diners, ni prestigi. Insisteixo, no hi ha cap motiu per enfadar-se. Tenir més vots només et fa més visible dins del portal. Jo faig que la gent em miri, si després els semblo bo, normal, mediocre o genial és el seu judici i ho penso admetre esportivament, però sempre que es faci des del respecte amb criteri i educació. A tu et manquen les tres coses.

Puntualitzant el tema de les receptes normals, crec que aquí hi tenen cabuda totes les receptes, la cuina de cada dia, la cuina moderna i sofisticada, la cuina econòmica, la cuina tradicional, la internacional, la cuina sibarita, la vegetariana, la dietètica...sense excepció. Totes mereixen l’èxit si son bones dins del seu estil. Ni jo, ni tu, ni ningú a títol personal hem de jutjar això sinó el col·lectiu de visitants del portal del Club de Cuines.

No citis els polítics, no acostumen a ser un bon exemple... però això ja és un consell personal, fes el que vulguis.

Acabo amb una promesa: Intentaré properament publicar una recepta afrodisíaca i rica en fibra, t’anirà bé.

Àngel Nicolau Panella