| preferència | ||
[1490; del b. ll. praeferentia, íd.] | ||
f 1 1 Acció de preferir. | ||
La meva parella té dolor. Pateix tots i cada un dels dies. Tant pot ser que es llevi bé com que es llevi malament i hagi de medicar-se amb opiacis per tal de poder anar a la feina. Veure-la patir tant és horrorós... i tots els dies.
Ella no fa vida normal, no pot fer-la. Ja ha anat a diversos metges i li han fet unes quantes analítiques. Van acordar de donar-li hora de visita preferent per anar a veure a la reumatòloga. Han trigat un mes sencer en concretar la cita i vés per on, és al setembre.
Tot el maig, tot el juny, tot el juliol, tot l’agost i part del setembre patint sense la obligació de patir, simplement per que el sistema sanitari del que “gaudim” és un maleït caos, un laberint de burocràcia. Hi ha coses que poden esperar, n’hi ha d’altres que no i aquesta és una d’elles. No voldria que ningú em mal interpretés: la culpa no és pas dels metges, visiten tant com poden i encara més. A casa en tenim molt bons de metges i metgesses i si no en tenim prous és per què no els tractem tan bé com es mereixen i els deixem marxar a d’altres societats més avançades i més involucrades en el progrés de la medicina.
Donaria el que fos, tot el que em pertany, per tal de que la solució al problema de la meva parella comencés demà i no s’interrompés fins trobar un remei o bé fins que ella es trobés millor.
L’únic que demano, vista la impotència davant de la que em trobo, és que no es jugui amb el sentiment de les persones, que el personal de sanitat no es vegi obligat a encobrir aquest maleït sistema, que no es vegin obligats a utilitzar eufemismes disfressats de “discursos amb tacte”. Si la visita triga més de quatre mesos que no tinguin els pebrots d’anomenar-la preferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario