Aquest cap de setmana he començat a gaudir del premi: un xec regal per fer turisme rural per Catalunya. Vaig fer un cop d’ull a la pàgina de Rural Verd i vaig triar una casa senzilleta ubicada a un poble minúscul de la Cerdanya.
Tot pujant en direcció a Andorra, passat el túnel del Cadí agafem l’eix dels Pirineus, la N-260, en direcció a Bellver de Cerdanya, seguim fins arribar a Martinet i just acabat el poble pujant a mà esquerra a dos quilòmetres es troba aquest indret anomenat Montellà.
La sort m’acompanya, l’allotjament és preciós, acollidor, silenciós, càlid, doncs disposa de calefacció i llar de foc, té totes les comoditats essencials. Els amos ens reben molt amablement i ens obsequien amb una capsa que conté les millors galetes que he tastat mai: unes galetes belgues d’un tal Jules Destrooper -si us interessa disposa de pàgina web i de botiga on-line per rebre les seves galetes directament a casa- M’assec i em relaxo.
Col•loco un parell de bones cerveses colgades sota la neu del pati del darrera i entretant preparo un vermut humil, patates i olives.
Disfrutem del vermut, del dinar que el segueix (uns espàrrecs a la planxa i un guisat senzill de galtes de porc) remullat amb una ampolleta de vi i dormim una estoneta... mmm... encara tinc la sensació d’estar arraulit sota les suaus mantes d’aquell llit.
Després sortim una estona a fer un volt per Martinet, compro pà, faig quatre fotografies i tornem a Montellà a buscar recer a l’únic establiment públic del poble: el bar Tupinet. Estem a cinc graus sota zero i demanem un parell de cerveses i un parell d’entrepans de llom amb formatge. La cervesa sap a glòria i, paradoxes de la vida, una beguda freda ens fa entrar en calor. L’entrepà simplement sensacional: a Montellà el pà sap a pà i l’oli... a oli.
Tornem a casa, enfilant una rampa a escassos deu metres del Tupinet. Posem llenya a la xemeneia i encenem el foc.
Gaudim d’una merescuda dutxa tots dos junts. Immillorable. L’aigua ben calenta, el raig cau d’aquella manera que fa un suau massatge a la pell, el terra és de pedretes amb d’un subtil relleu que és sensacional al tacte de la planta dels peus. Ens entretenim una estona estimant els nostres cossos. Amb el pijama posat i assegut davant la llar de foc, satisfet, net i calentó, crec que no puc ser més feliç.
“T’ho mereixes”- li dic a ella tot mirant-la amb els ulls brillants impregnats d’emoció. Tots dos hem patit molt aquests últims mesos i és ben cert que ens mereixíem una cosa així.
Em llevo, encenc la llar de foc, la calefacció, escalfo una mica de llet, preparo el cafè i unes torrades amb embotit. Vaig al llit a llevar-la. Aquest matí visitarem Llívia. Com em vaig perdre una mica vam passar per Bourg-Madame, Hix i Caldegas. Les coses no acaben de sortir bé, al ser pobles turístics i ser dilluns quasi tot és tancat. Encara que volíem dinar fora un parell de menús econòmics decidim tornar a casa. Llaminera de porc amb formatge de cabra. L’alternativa no està gens malament.
Sortim amb la càmera a fer unes quantes fotos per Montellà. Espero que un cop editades en resulti alguna cosa bonica que us agradi.
Aquest és un petit avançament afegit a posteriori
Gaudim de la posta de sol des de la butaca, el nostre cap de setmana s’està acabant. Recollim tot, és l’hora de tornar. Tornem a casa passant per la Collada de Tosses, arribem als nou sota zero. "El Cantante" d'Andrés Calamaro i un recull de cançons de Serrat amenitzen el nostre viatge de retorn. Ben tornats a casa. Les meves faccions resulten notablement més relaxades... i això no ha fet més que començar.
Penso tornar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario